Des de la CUP de Seva volem animar a participar a tots els veïns i veïnes de Seva en tots els actes de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya que es duran a terme tan a la nostra comarca com arreu del Principat.

Aquest any i com a novetat, volem participar en la Marxa dels Vigatans que s’organitza arreu de la comarca d’Osona i que vol commemorar els Fets de 1714 i el Pacte dels Vigatans de 1705.

D’aquesta manera, la CUP de Seva ha organitzat la que enguany serà la primera columna Antoni Desvall i de Vergós (Marquès de Poal) de Sant Miquel de Balenyà i Seva.

La Columna sortirà des del municipi dissabte a la tarda per unir-nos amb la resta de columnes d’Osona sud, i conjuntament caminar cap a Vic per trobar-nos amb la resta de marxes de la comarca a Vic.

Un cop a Vic, s’homenejarà a Bac de Roda i s’iniciarà la Marxa de Torxes fins a la plaça de la Catedral, on continuaran els actes solemnes de commemoració de la Diada.

Antoni Desvall i de Vergós (Marquès de Poal) a l’esclatar la Guerra de Successió (1702-1714) es posà al servei de l’arxiduc Carles d’Àustria. El 1906 fou nomenat Superindenent General i contribuí a derrotar els exèrcits borbònic que assetjaven Barcelona el maig del mateix any. El 1713 fou nomenat Coronel del regiment de Sant Jaume, creat per ell mateix, i poc després, Comandant en Cap de l'exèrcit exterior, és a dir, de totes les tropes austriacistes de fora Barcelona. El 1714 capitenejà una important força militar encarregada de trencar el setge que les tropes borbòniques mantenien a Barcelona. Durant aquesta campanya participà en diferents accions i moviments estratègics per nombroses poblacions catalanes. Concretament, consta que entre finals de març i principis d’abril de 1714 es va establir a Seva amb un exèrcit d’entre 2.000 i 4.000 combatents. Més avall adjuntem la biografia completa.

A continuació us detallem els actes en que la CUP de Seva col·labora, i d’una forma festiva i però també reinvindicativa, us vol encoratjar a participar-hi activament.

AGENDA D’ACTES EN MOTIU DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Dissabte, 10 de setembre de 2011

I Marxa de la columna Antoni Desvall i de Vergós de Sant Miquel de Balenyà i Seva

17.00 Sortida amb autocar des de Seva (Pç. de la Creu)

17.15 Sortida amb autocar des de Balenyà (Pç. de l’Església)

17.30 Trobada amb les altres Columnes d’Osona-Sud a Malla.

18.00 Homenatge a Francesc Paracolls a Malla.

19.00 Inici de la Marxa dels Vigatans fins a Vic

21.15 Arribada de la Flama i els penons dels Vigatans amb les columnes i maulets d´arreu. Homenatge a Francesc Macià, Bac de Roda, lectura del Romanço del Bac a càrrec de la Societat Cultural Bri Fi de Lli. Encesa de les torxes amb la Flama i represa de la Marxa pel nucli antic.

22.00 Arribada de la Marxa dels Vigatans amb els personatges al capdavant a la plaça de la Catedral. Falconers. Acte d´homenatge a Joan Freixanet i Felisart. Diàleg del compromís infant-homenatjat. Crema del Decret de Nova Planta i de la sentència del Tribunal Suprem. Himnes.

22.30 Ball dels Gegants de Prats de Lluçanès i de l´Àliga de Vic. Entrepans i begudes de la terra. Concert de Cesk Freixas.

Organitza: Òmnium Cultural.

Col·labora: CUP Seva.

Acte unitari de l’Esquerra Independentista

19.00 Davant del monument a Bac de Roda de Vic.

Hi intervindran:

Tomeu Martí, president d’Obra Cultural de les Balears

Zaida Torregrossa, Acció Cultural del País Valencià

Dani Cornellà, alcalde de Celrà (CUP)

Alba Cuevas, SOS Racisme

Martí Majoral, Alerta Solidària

Un professor insubmís a la sentència del Tribunal Suprem

Un militant de l’esquerra abertzale de la coalició basca Bildu

Organitza: CUP Calldetenes, CUP Montesquiu, CUP Seva, CUP Vic, Casal Popular Boira Baixa de Manlleu, La Traca de Tona, Maulets Osona i Casal Independentista Manel Viusà de Vic.

Diumenge, 11 de setembre de 2011

12.00 Acte polític al Fossar de les Moreres de Barcelona.

17.00 Manifestació Independentista a la Plaça Urquinaona de Barcelona.

Organitza: CUP, Endavant (OSAN), MDT, CAJEI, Maulets, COS, SEPC, Alerta Solidària

ANTONI DESVALL I DE VERGÓS

Marquès del Poal - Coronel del regiment de cuirassers de Sant Jaume

(el Poal, Pla d'Urgell, 1666 — Viena, 1724)

nasqué al castell del Poal (el Pla d’Urgell) el 21 de febrer de 1666. Era fill d’Antoni Desvalls i de Castellbell i d’Agnés de Vergós i de Bellafilla. Primogènit de vuit germans, va heretar el patrimoni familiar. La família Desvalls posseïa la senyoria del Poal i els castells de Gimenells i de la Baells. Antoni Desvalls i de Castellbell, capità de cavalleria, senyor del Poal, Gimenells, Cercení i Remolins, contragué matrimoni l’any 1665 amb Agnés de Vergós, que aportà 6.850 lliures de dot i propietats a les ciutats de Barcelona i Lleida.

L’any 1685, amb dinou anys d’edat, Antoni Desvalls i de Vergós ja era capità de l’exèrcit. El 19 de maig de 1692 contragué matrimoni amb Antònia d’Alegre i de Càrcer. En esclatar la Guerra de Successió, Antoni Desvalls i de Vergós es posà al servei de l’arxiduc Carles i aconseguí posar l’Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota obediència austriacista (1705). Va ser nomenat per l’arxiduc coronel d’infanteria espanyola el 1705. Durant les Corts celebrades el 1706 el nomenen marquès del Poal (en els documents notarials no fa servir mai el grau de coronel però sí el de marquès del Poal). Obtingué de la cort dels Àustria, l’any 1706, el títol de vescomte del Poal. El 16 de febrer de 1706 fou nomenat superintendent general de la frontera. Posteriorment, contribuí a la derrota dels exèrcits borbònics que assetjaven Barcelona el maig de 1706, tallant les comunicacions dels filipistes amb l’Aragó i col·laborant en l’atac contra les posicions borbòniques a l’entorn de Barcelona. El 23 de juny del 1706 obtingué el títol de grande d'Espanya. Durant els anys 1707 i 1710 acompanyà Carles III en les seves campanyes militars per Catalunya i per Castella. L’any 1709 ja ostentava el títol de marquès del Poal i un any més tard esdevingué membre del Reial Senat.

En iniciar-se la campanya catalana de 1713-1714 fou nomenat president de la junta de guerra i dugué a terme campanyes a l’interior de Catalunya, com a coronel (nomenat el 27 d’agost de 1713) de cavalleria del regiment de Sant Jaume, creat per ell mateix l’agost del 1713. Poc després, el tinent mariscal Antoni de Villarroel, cap superior de l’exèrcit de Catalunya, el nomenà comandant en cap de l’exèrcit de l’exterior, és a dir, de totes les tropes de fora de Barcelona. Aleshores el marquès del Poal esdevingué el principal organitzador de l’exèrcit i de les campanyes militars de l’interior del Principat. La seva principal missió fou reunir un gran exèrcit per poder trencar el setge de Barcelona.

Des de l'inici de 1714, el marquès del Poal, al capdavant d’una important força amb regiments de fusellers de muntanya, infanteria i cavalleria reglada, participà en diferents accions militars i moviments estratègics per nombroses poblacions catalanes. Tenim constància de les seves estades a Monistrol de Calders, Talamanca, Marfà, Gironella, Castelltallat, Calaf, l’Estany, Moià, Castellterçol, Sant Llorenç Savall, Caldes de Montbui, Mura, Olesa, Esparreguera, Olivella, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Martí Sarroca, Torrelles de Foix, Pontons, La Llacuna, Capellades, Vallbona d’Anoia, Pierola, Collbató, Monistrol de Montserrat, Borredà, Olost, Torelló, Manresa, Santpedor, Sallent, Súria i Cardona, entre d’altres.

El marquès del Poal, com a president de la junta de guerra i cap de l’exèrcit català fora de Barcelona, mantenia informats per correspondència els consellers de la ciutat de Barcelona sobre les seves campanyes i les necessitats que ocasionava la guerra. Escrivia la major part de la seva correspondència emprant criptografia. El seu germà, Manuel Desvalls, governador del castell de Cardona, feia servir els mateixos codis. Ambdós signaven sovint sota el suposat nom d’un religiós i dirigien la correspondència amb la signatura i títol de «Reverendíssim Pare».

Després de la capitulació del castell de Cardona, el marquès del Poal i el seu germà Manuel s’embarcaren a Arenys de Mar amb dos fills del primer, Manuel i Francesc, i altres familiars, en direcció a Gènova. Manuel Desvalls, en desembarcar, es traslladà de Gènova a Mallorca, on el marquès de Rubí, que encara mantenia obediència austriacista, el nomenà governador d'Eivissa, càrrec que exercí fins a la capitulació de l’illa, el dia 9 de juliol del 1715.

Antoni Desvalls, juntament amb els seus fills i altres familiars, es dirigí a Viena. Fou rebut amb tots els honors per l’emperador Carles VI, que li donà entrada a la cort imperial. Va dirigir una divisió de l’exèrcit austríac a Hongria, contra els turcs, durant la Tercera Guerra Turca (1716-1718). Per la seva destacada actuació fou distingit per l’emperador amb el títol de mariscal de camp.

Els béns i propietats dels germans Desvalls a Catalunya van ser confiscats per l’administració borbònica. El valor anual que produïen les rendes del patrimoni d’Antoni Desvalls era de 13.275 lliures, 7.040 de les quals eren de beneficis i la resta, de contribucions. Els privilegis nobiliaris de la família Desvalls foren abolits per l’administració borbònica. L’any 1715 Antoni Desvalls figurava com a exiliat de segona classe a l’Imperi, residia a Nàpols i cobrava una pensió anual de 500 florins, que procedien de la cort austríaca.

Antoni Desvalls i de Vergós morí a Viena el 7 de juliol del 1724, als 58 anys d’edat, i fou enterrat a l’església del convent de Sant Francesc de Viena. El seu fill Manuel Desvalls i d’Alegre, que morí l’any 1760, exercí diversos càrrecs a la cort imperial i fou preceptor de l’emperador Josep II. Francesc Desvalls i d’Alegre, fill primogènit, morí a Viena l’any 1732. L’any 1738, tretze anys després de l’amnistia feta per Felip V als exiliats austriacistes, es reconegué altra vegada el títol de marquès del Poal en la persona de Manuel Desvalls i d’Alegre, que continuà la descendència dels marquesos del Poal fins ara i es fusionà, després del retorn de l’exili austriacista a mitjan segle xviii, amb les cases marquesals d’Alfarràs i de Llupià.

Manuel Desvalls i de Vergós, germà d’Antoni, que havia nascut l’any 1674, morí a Viena a l’edat de 100 anys. Després d’haver estat governador de Gaeta, va ser capità general de l’exèrcit austríac i gran camarlenc de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria.

Extret de: www.guerradesuccessio.cat